Pròleg de Carles Llorach-Freixes, traductor

Thomas Hardy (1840-1928) va néixer quan la reina Victòria de la Gran Bretanya feia tres anys que regnava, i, per tant, va viure gran part de la seva vida en el que s’ha anomenat ¨època victoriana¨, moment en què s’imposa un puritanisme exacerbat en l’ordre moral-religiós. La revolució industrial ja estava encarrilada i el model econòmic capitalista plenament desenvolupat; s’iniciava i es consolidava l’imperialisme, en el qual les potències occidentals es repartien el món i s’ocupaven territoris que rebien el nom de ¨colònies¨. Molts autors van sucumbir a la ideologia imperant puritana (Trollope) i imperial (Kipling), però d’altres, com Hardy, se’n van desentendre. Per exemple: no va ser mai un home de ciutat, sinó que es va sentir molt més còmode al seu Dorset natal, on va viure la major part de la vida; o bé: els seus personatges més ben creats no són mai els estereotips que demanaria la classe alta, obedient als costums socials, sinó que tot sovint són artesans (classe que amb la expansió industrial estava desapareixent), o bé personatges femenins que desafien els costums hipòcrites de l’època (en aquest sentit, els lectors actuals s’estranyaran moltes vegades en veure que el que avui en dia es consideraria més aviat un petit pecat venial, podia causar, en aquella època, un autèntic daltabaix en la consideració social d’una dona). ~ En l’esfera professional, Thomas Hardy va treballar en l’àmbit de la construcció, com a ajudant d’arquitecte, i, quan va començar a escriure, va continuar lligat a aquesta professió, la qual cosa es percep en les seves descripcions. Els seus temes se solen centrar en la vida rural, en les relacions amoroses dins del context agrícola o mariner del sud d’Anglaterra. Ell mateix va crear tota una toponímia nova per als indrets que apareixen als seus relats i novel·les. Per exemple, ¨Dorset¨ és per a Hardy ¨Wessex¨; ¨Dorchester¨, ¨Casterbridge¨; ¨Oxford¨, ¨Christminster¨; ¨Salisbury¨, ¨Melchester¨; ¨Bournemouth¨, ¨Sandbourne¨; ¨Lyonesse¨, ¨Scilly¨ (illes); ¨Pen-Zephir¨, ¨Penzance¨; ¨Saint-Maria¨, ¨Saint Mary’s¨; etc. Precisament constitueix una bona atracció turístico-literària anar descobrint la topografia que s’oculta rere les denominacions hardyanes. ~ Segur que tenim notícia de les seves novel·les més famoses, com “Un parell d’ulls blaus”, “Tess, la dels Ubervilles”, “Lluny del brogit del món”, o bé la darrera que va escriure: “Jude l’Obscur”. Els seus relats curts són menys coneguts i sempre han estat considerats complementaris o secundaris en el conjunt de la seva obra; ell mateix moltes vegades va escriure aquests relats per encàrrec i no per ¨inspiració¨ pròpia. Un detall d’aquests contes és el doble final que alguns presenten: Hardy hauria rebut una opinió desfavorable respecte al final ideat per ell, però tampoc no volia canviar-lo, i, al capdavall, optava per la solució d’afegir-n’hi un altre, com una mena de colofó. Sigui com sigui, si deixem de banda un excés de retòrica i el llenguatge arcaïtzant (les quals coses potser no es perceben tant en una traducció), la majoria, sobretot els que pertanyen a “Contes de Wessex” i a “Petites ironies de la vida” (no tant “Una colla de dames nobles”) són obres mestres en miniatura. Hardy destaca en la creació dels personatges femenins, de comportament impetuós i imprevisible, per bé que amb una determinació irrefrenable. ~ Però, als 58 anys, Hardy acaba la seva carrera de narrador per a sempre en rebre la seva darrera novel·la, “Jude l’Obscur”, molt males crítiques. Abandona la ficció per complet i es dedica en cos i ànima a la poesia durant els trenta anys que li queden de vida. Una gran producció de la seva poesia lírica està dedicada a la seva primera esposa, amb qui no havia tingut mai una bona relació i de qui s’havia anat allunyant amb els anys; un cop difunta li desvetlla un altre cop l’amor en una mena de contrició poètica. La segona esposa (mestra i escriptora de contes infantils) haurà de conviure amb aquesta rival morta i adoptar un paper secundari, quasi de secretària, en el seu matrimoni. ~ Thomas Hardy està enterrat al Racó dels Poetes de Westminster, però, per exprés desig seu, el seu cor jau al costat de la tomba de la seva primera esposa, al panteó familiar a Dorset. ~ La selecció de contes que presentem respon solament a criteris de gust: senzillament, de tots els que va escriure, hem triat els que ens han agradat més; tenim el convenciment que són els de més qualitat literària. Els temes principals són el misteri (mòrbid, fregant alguna vegada el terror) i l’amor; però el que potser ens quedarà per a sempre a la memòria seran els singularíssims personatges que va crear per a aquestes històries. ~ Carles Llorach-Freixes, agost de 2017.