Póstleg de Rosa Bragulat i Artigas (fragment)

Com a expressió i manifestació artística (i, per descomptat, també, en part, documental), l’escriptura amb intencions literàries és fruit d’unes circumstàncies històriques i espacials que envolten l’autor i, en certa manera, l’arriben a condicionar. Anglès de naixement, Hardy no s’aboca, però, al tractament d’un Londres modern i en plena expansió industrial (com sí fan molts altres autors contemporanis seus), sinó que se circumscriu en el seu Dorset natal per a plasmar amb fidelitat realista un estil rural de vida que s’oposa al desenvolupament de la metròpoli. Així, en els seus contes apareixen elements típics del camp anglès com poden ser els molins, les cabanes, el fenc, els rierols…, en un intent de copsar rigorosament una natura que en gairebé cap cas no esdevé idíl·lica. Els personatges de Hardy s’encarreguen de trencar tot bucolisme i introduir el drama en un paisatge, de partida, estàtic i equilibrat; es tracta molt sovint de personatges amb una complexa psicologia, especialment en el cas de les figures femenines, clarament impetuoses, guiades pels seus desitjos personals i oposades a una societat rígida i clarament piramidal que els ha tocat viure. Res més pertorbador que l’amor, tema molt recurrent a la literatura universal però que en aquest recull pren caires particularment tràgics, lluny de qualsevol romanticisme ensucrat. L’amor, contràriament a la idea que formulaven els filòsofs platònics, no millora l’home, ans al contrari: és font de problemes, maldecaps i embrutiment. Ens referim en aquest cas, és clar, a l’amor passional, per una banda, i a l’amor conjugal, per una altra; tot i que, com és ben sabut, la vida en parella legalment constituïda no sempre implica necessàriament unes relacions afectuoses sinceres i de respecte mutu, sobretot en societats, com aquesta, fortament conservadores i on el costum i les convencions tendeixen a prevaler per damunt dels sentiments. En els contes de Hardy, l’amor sovint ve barrejat amb sentiments que presenten un grau o un altre de negativitat o de conflicte profund. La gelosia, per exemple, molt palesa a “El braç desnerit”, on una dona...