El braç desnerit (fragment)

"El braç desnerit", Thomas Hardy (fragment) ~ Capítol I: Una munyidora abandonada. ~ Era una granja de vuitanta vaques, i la tropa de munyidors, regulars i extres, estaven tots treballant; perquè, encara que aquella època de l’any només era principis d’abril, la pastura es trobava enterament als prats de regadiu, i les vaques estaven ¨amb els braguers plens¨. L’hora era al voltant de les sis de la tarda, i, com que ja s’havien munyit les tres quatres parts d’aquells animals enormes, vermells i rectangulars, hi havia ocasió per a una mica de conversa. ~ «Portarà la núvia a casa demà, segons he sentit dir. Avui han arribat fins a Anglebury.» Va semblar que la veu procedia de la panxa de la vaca anomenada ¨Cherry¨, però qui havia parlat era una munyidora que tenia la cara enterrada al flanc d’aquella bèstia immòbil. «¿L’ha vist ningú?», va dir una altra. Hi va haver una resposta negativa de la primera. «Tot i que diuen que és una bonica i delicada criatura de galtes rosades», va afegir; i, mentre la munyidora parlava, va girar la cara per a poder mirar, per damunt de la cua de la seva vaca, a l’altra banda de l’estable, on una dona prima i desmillorada d’uns trenta anys munyia una mica separada de la resta. «Anys més jove que ell, diuen», va prosseguir la segona, també amb una mirada consirosa cap a la mateixa direcció. «¿Quina edat li fas a ell, doncs?» - «Trenta o així.» - «Més probablement quaranta –va intervenir un vell munyidor que era per allí a prop, amb el llarg davantal blanc de munyir i amb les ales del barret lligades cap avall, de manera que semblava una dona–. I va néixer abans que es construís la Gran Resclosa, i encara no havia jo cobrat el sou d’un home quan em banyava allà.» ~ La discussió es va acalorar tant, que els dolls de llet van començar a rajar a batzegades, fins que una veu procedent de la panxa d’una altra vaca va cridar amb autoritat: «¡I ara! ¡Tant hi fa l’edat del granger Lodge, o la de la nova mestressa! –Es tractava del lleter per al qual treballaven aquells homes i dones que munyien–. Li hauré de pagar nou lliures a l’any per la renda de cadascuna d’aquestes vaques lleteres, sigui quina sigui l’edat d’ell o la d’ella. Continueu amb la feina, que encara se us farà fosc abans d’enllestir. ¡Serà vespre en un aclucar d’ulls!» ~ No es va parlar més obertament del casament del granger Lodge, però la primera dona va dir, en un murmuri, des de sota la vaca a la seva veïna: «És molt penós per a ella», referint-se a la prima i macilenta munyidora esmentada abans. «Ai, sí –va dir la segona–. Ell no ha parlat amb la Rhoda Brook des de fa anys.» ~ Quan van acabar amb la tasca de munyir, van rentar les galledes i les van penjar en un penjador de moltes branques fet de la bessa escorçada d’un roure, plantat dret al terra com si fos unes enormes banyes de cérvol. Tot seguit, la major part es va dispersar en diferents direccions cap a casa seva. Un noiet d’uns dotze anys va unir-se a la dona prima que no havia parlat, i els dos van enfilar també camps a través. El seu camí resseguia un traçat diferent del dels altres i arribava a un lloc solitari situat per damunt dels prats regats i no lluny de la frontera amb el bruguerar d’Egdon, l’aparença fosca del qual es percebia en la distància a mesura que s’acostaven a casa seva. ~ «Allà baix a l’estable estaven dient que demà ton pare puja a casa la seva jove muller des d’Anglebury –va comentar la dona–. T’enviaré a buscar algunes coses al mercat i segur que te’ls trobaràs.» - «Sí, mare –va fer el noi–. Així, ¿el pare s’ha casat?» - «Sí... Fes-li un cop d’ull, a la núvia, i així em diràs com és, si és que la veus.» - «Sí, mare.» - «Si és rossa o morena, i si és alta, alta com jo. I si sembla una dona que ha treballat mai per a guanyar-se la vida, o si, més aviat, pareix venir de casa bona i és d’aquelles que mai no han fet res; i si veus en ella signes de ser una dama, com espero que sigui.» - «Sí», va dir el noi. ~ Van acabar de pujar el turó amb la llum crepuscular i van entrar a la cabana. Aquesta era bastida amb parets de fang, la superfície de les quals havia estat esbandida tantes i tantes vegades per la pluja que, lluny de mostrar la llisor original, havia quedat solcada amb un qui-sap-lo de regateres. Per damunt, de la coberta de palla, espiava ça i lla una biga com un os que sortís de la pell. ~ La dona es va agenollar a terra davant de l’escalfapanxes raconer, on hi havia dos trossos de torba posats junts amb el bruc cap endins, i es va posar a bufar a les brases roges entre la cendra fins que la torba va fer flama. La claror del foc va il·luminar la seva pàl·lida galta i va fer que aquells ulls foscos, que en altre temps havien estat atractius, ho fossin una altra vegada. «Sí –va prosseguir–, veuràs si és rossa o morena, i, si pots, mira-li les mans, si les té blanques. Si és que no, mira si sembla que hagin fet les feines de casa, o bé són mans de munyidora com les meves.» El noiet va tornar a prometre que així ho faria, aquesta vegada sense parar-hi esment, mentre la mare tampoc no s’adonava que el fill estava fent una osca al respatller de la cadira de faig amb el ganivet de butxaca.